Port D’Alacant – 2026

Carnívores és un homenatge a la dona en el seu estat més essencial: instintiva, poderosa, indomable. Parla d’eixa dona que desperta, que trenca les estructures que l’han retinguda, domesticat i silenciat durant generacions. És la dona que deixa d’adaptar-se a l’imposat per a reconnectar amb la seua naturalesa salvatge, amb la seua capacitat de crear, de transformar i també de destruir allò que la limita. Una dona que ja no demana permís, que ocupa el seu espai i devora la por, la culpa i les expectatives alienes per a reconstruir-se des de la seua pròpia veritat.

Però Carnívores no és només celebració, també és espill i crítica. Assenyala a una societat insaciable, atrapada en una dinàmica de consum constant on res sembla ser suficient. Vivim devorant: el temps sense pausa, els cossos sense consciència, les emocions sense profunditat, els recursos del planeta sense mesura. Consumim experiències, relacions i fins a identitats, en una carrera voraç que ens promet plenitud però ens deixa, una vegada i una altra, buits.

 Carnívores és una invitació a mirar cap a dins, a qüestionar els nostres impulsos i a preguntar-nos què estem consumint… i què ens està consumint a nosaltres.

 En el centre de la foguera veiem un Pregadeu i una Viuda Negra, dos espècies d’insectes que es caracteritzen per ser carnívores, les dos ho són per menjar-se als mascles després de la còpula. Acompanyades de plantes carnívores humanitzades atraient a les seues preses i unes flors molt salvatges que representen el costat salvatge que tots tenim en el nostre interior.

Esta foguera representa un viatge pels cinc sabors bàsics que construïxen la nostra manera de percebre el món a través del gust: dolç, salat, àcid, amarg i umami. Cada un té personalitat pròpia, caràcter i emoció, i tots junts creen una experiència completa, intensa i memorable.

El dolç es presenta amb “Car Amela”, sempre acompanyada per l’inconfusible “ Jose Miel”, símbols de la suavitat, la calidesa i els records feliços. Són el primer sabor que aprenem a reconéixer i el que ens transporta a la infància, a la tendresa i al plaer més immediat.

El salat pren forma a través d’Elvis Pretzel”, al costat de “Quesalá” i “Sal Lamandra”, representant la força, l’equilibri i eixe punt exacte que realça qualsevol plat. És el sabor que desperta l’apetit i que sosté, sense fer-se notar, a tots els altres.

L’àcid irromp amb energia gràcies a “Limón Chelo” i “Pepín Tomatin”. Frescos, punxants i vibrants, desperten els sentits i aporten espurna i vitalitat, recordant-nos que un toc atrevit és a vegades el que marca la diferència.

L’amarg, més complex i adult, s’encarna en “Purito” “Cacauito i Cafetína”. Un sabor que no sempre s’entén a la primera, però que tanca profunditat, caràcter i elegància. Com la vida mateixa, s’aprén a apreciar amb el temps.

Presidint tota l’escena apareix el UMAMI, eixe sabor difícil d’explicar, que ho embolica tot sense protagonisme però amb presència constant. És el “no sé què” que fa que tot estiga millor, més complet, més redó. El sabor que abasta, unix i, simplement, està deliciós.

Les percepcions sensorials s’amplien amb el picant, representat per l’escala de “Scoville”: pimentons, caiena, vitets, jalapeño, serrà i el temut fantasma. Una explosió d’intensitat que posa a prova el valor, el paladar i el sentit de l’humor, perquè el picant no es prova… se sobreviu.

I com a base de molts d’estos sabors apareix l’emmidonat, representat per la pizza: humil, universal i compartida. Un aliment que unix cultures, taules i generacions, i que demostra que la cuina, com la Foguera, és trobada, celebració i gaudi col·lectiu.

Una foguera pensada per a assaborir-se, per a mirar-la amb els ulls… i quasi amb el gust.

Un diálogo entre Fogueres y Falles que celebra su origen compartido, su memoria y su fuego. Descúbrelo en nuestro llibret.